FACTORING
El factoring és un instrument financer del que poden disposar les empreses per COBRAR les seves factures emeses. Per tant podem dir que es tracta d’un instrument de cobrament.
En una operació de factoring l’empresa emissora de les factures (cedent) cedeix les seves factures de clients a una entitat financera (factor) que les adquireix assumint la gestió del seu cobrament i, si s’escau, el finançament de les mateixes, anticipant el cobrament de les factures al cedent.
Hi ha dos tipus de factoring: amb recurs i sense recurs:
Factoring amb recurs. El factor anticipa les factures al cedent però no assumeix el risc d’impagat. En cas de que arribat el venciment de la factura el client no pagui la factura el cedent està obligat a retornar els diners al factor. Aquest tipus de factoring consumeix línia de risc (CIRBE).
Factoring sense recurs. El factor anticipa les factures al cedent assumint el risc d’impagament, de tal manera que si arribat el venciment de la factura el client no paga el cedent (que ja ha cobrat anticipadament) no es veu afectat. Una de les característiques que fan atractiu aquest tipus de factoring és que NO consumeix línia de risc (CIRBE).
CONFIRMING
El confirming és un instrument financer del que poden disposar les empreses per PAGAR les seves factures rebudes. Per tant podem dir, en aquest cas, que es tracta d’un instrument de pagament.
En una operació de confirming l’empresa que ha de pagar les factures (emissor) cedeix a una entitat financera (gestor del pagament) la gestió, pagament i finançament del pagament de les seves factures als proveïdors/creditors (beneficiaris).
En el pagament a través de confirming l’empresa emissora pagarà en els venciments pactats els imports de les factures no als proveïdors (beneficiaris) sinó a l’entitat financera. Per la seva banda l’entitat financera oferirà a cada beneficiari dues opcions: esperar al venciment pactat i cobrar de l’entitat financera o bé anticipar-se el cobrament (operació amb un cost financer). El més interessant per al beneficiari és que es tracta d’un finançament SENSE RECURS (l’entitat financera assumeix el risc d’impagament), per tant un cop anticipat el cobrament és ferm.
Amb aquesta operativa l’emissor guanya en simplificació i estalvi de la gestió de pagaments, el beneficiari (proveïdor/creditor) en que es pot anticipar i assegurar el cobrament (assumint un cost financer) i l’entitat financera guanya el marge financer que hi aplica. És una pràctica habitual que l’empresa emissora tingui dret a una part del percentatge del finançament que l’entitat financera cobra per l’operació, un incentiu més (i no menor) per contractar aquest instrument de pagament.